La identitat de doña Isabel m’ha acompanyat d’ençà que vaig saber de la seva existència. No hi ha ningú amb coneixement sobre el tema a qui no hagi aplicat un tercer grau que, sovint, ha arribat a la impertinència:
—Però… de veritat que no sabeu qui era doña Isabel? —interrogo a la novel·la 21 paraules a la responsable de l’arxiu.
—No, que més voldríem, ningú no ho sap. Tota la documentació va desaparèixer a la guerra —em respon referint-se a l’atac que va patir la Sagrada Família l’endemà de l’Alzamiento, arrasant-la i convertint en cendres tota la documentació.
—Segur que el seu pare sabia alguna cosa —recordo preguntar a Lluís Bonet, mossèn de la parròquia i fill d’un col·laborador de l’arquitecte barbut.
—Doncs no, mai s’ha dit res a casa —vaig interpretar la resposta amb la dificultat de parla d’un home octogenari de complexa dicció.
I és que sempre m’ha captivat l’existència d’aquesta dama anònima de qui parla les notícies de l’època i biògrafs:
Interesant és observar que les diferents fonts no es posen d’acord en la xifra final del llegat, encara que sempre s’ha donat validesa a la quantitat de 572.000 pessetes però hi ha qui l’eleva fins al milió.
L´únic certa és que va permetre donar un impuls impensable a la construcció del Temple deixant enrere la vulgar església dissenyada fins aquells moment per ser substituïda per la que coneixement ara.
CA 
ES