Poques coses m'apassionen tant com Gaudí i veure com com creix la Sagrada Família. No es tracta d'una qüestió religiosa sinó passional. Més de 150 persones em van acompanyar passejant per les obres principals de Gaudí a Barcelona:
Col·laborant al programa ‘La ciutat’ d'Onda Cero revelant secrets de Gaudí:
També en alguna aparició televisiva:
I gaudint a conferències:
I aquesta passió l'he canalitzat amb dues novel·les, un assaig i altres més esperant torn, i divulgació constant en xarxes socials sobre història de el temple i la seva construcció actual.
Parlar de la història és tan interessant com sovint avorrit. Hem de conèixer el passat per entendre el present i és això el que pretenc, però sempre de forma entretinguda i amena.
Ja ho deia el Dalai-lama: 'el somriure és una arma', una arma que obre els sentits i predisposa als nostres interlocutors.
Però què és allò que em crida tant l'atenció de la Sagrada Família?, es preguntarà astutament algun de vostès.
El motiu no és altre que la fascinació de ser testimonis d'un projecte de cinc generacions on tenim el privilegi d'assistir sent qui la veurà finalitzada.
En mi profesión estoy obligado a lidiar con proyectos de meses de duración, como mucho un año. Convivo con riñas, rencillas, dimes, diretes, chafarderías de café… ninguna de ellas inocente, todas con segundas intenciones. ¿Si esto pasa en un pequeño proyecto, qué no sucederá en uno que carga 135 años a sus espaldas? Ha habido genios y malvados, maestros y peones, paz y guerra, obras e incendios, vidas y muertes, conspiraciones… ¿Qué más se puede pedir? Díganme otro proyecto hoy día que sea comparable a este.
CA 
ES