A l’època de més mancances Gaudí acompanyat per Josep M. de Dalmases van sortir a demanar diners porta per porta, aquesta és una història coneguda i recordada per tots els biògrafs, però no ho és tant el fet que Gaudí va rebre un sucós taló que no va poder gastar. Aquests són els fets:
Gaudí surt a pidolar l’hivern de 1914
Un comercial afí refusa ajudar-lo
El mateix comercial entrega el 1916 un taló de 800.000 ptes a nom de Gaudí
Gaudí l’entrega a la Junta d’Obres que decideix deixar-lo com a fons de reserva i gastar només els interessos que reporti(s’ignora el motiu d’aquesta decisió que asfíxia les obres i fa la sensació que destinen els diners a altres finalitat)
Els interessos paguen el 41% de les obres des de 1928-36
Durant la Guerra Civil es guarda el taló a un banc de Londres
Es recupera un vegada acabada la Guerra
Es dedica a reconstruir la cripta
El Propagador anuncia els donatius que rebien les obres, normalment poques pessetes i rals, però al 1921 i cada any a partir de 1927 fins 1936 apareix un donatiu misteriós amb el títol ‘Por unas piedras más’ que correspon als interessos del taló entregat per un misteriós comerciant.
Aquests són els diners gastats en aquell període i la part que correspon dels interessos del taló. Un 41% del total gastat des de 1928 al 1936. Sabent ara la intenció del bisbe d’abandonar el projecte Gaudí per construir una petita església al seu lloc s’entén la negativa per gastar aquells diners.
Aquests tres articles de 1927, 1932 i 1971 ajuden a conèixer la història del taló.
CA 
ES