S’ha establert la idea que la Sagrada Família és fruit exclusiu de les aportacions de milions de persones anònimes que fan possible aquest edifici que aviat finalitzarà. Podríem dir que així és avui dia, amb les donacions convertides en cares entrades que els turistes no dubten a comprar. Pocs barcelonins ho fan, esperant les diferents promocions que engega la Junta d’Obres en un pretext d’apropar l’edifici als ciutadans.
Però la realitat és que durant cent anys, des de l’inici de les obres el 1882 fins al 1980, el 80% del recaptat corresponia a grans fortunes i només un 20% a les petites donacions que tant es repeteixen.
Així va ser amb les 10000 ptes. de la família Castellbell, les 50000 de Dionisia Cabañeras, fins i tot les 60000 del mateix Gaudí quan va morir. També aportacions anuals de 6000 i 3000 ptes. de la Diputació i de l’Ajuntament, moltes altres de milers de pessetes provinents de persones adinerades. Però per sobre de totes elles hi ha hagut tres donacions sense les quals no existiria la Sagrada Família:
- La d’Isabel Bolet amb què es va construir bona part de la façana del Naixement i va permetre Gaudí canviar totalment el disseny amb què treballava pel que coneixem avui.
- La d’un comerciant desconegut. Uns diners que no es van arribar a gastar completament, però que van permetre mantenir les obres actives durant els quinze anys anteriors a la Guerra Civil.
- La de Francesc Sayrols, que han permès construir la façana de la Passió.
Aquest treball descobreix la figura de Sayrols, home discret conegut a Mèxic, però desconegut a la nostra ciutat. Un treball realitzat gràcies a la documentació aportada per la seva filla Mónica i la neboda Isabel Coromines, especialment les fotografies familiars.
ES 
CA