En una època en què no són pocs que s’omplen la boca refermant la fidelitat a Gaudí i el seu projecte, sobretot sabent l’interès que determinades persones tenen a beatificar l’arquitecte, sorprèn descobrir que el bisbe Irurita tenia pensat descartar el projecte de Gaudí i substituir-lo per una solució que qualifica d’econòmica. És possible que aquest fos el motiu pel quan el bisbe no deixava gastar els diners del taló de 800.000 ptes que es mantenia com a fons de reserva i també justifica la negativa en construir el pavelló Gaudí promogut en aquell temps.
Així es demostra en aquests dibuixos calcats pel secretari de la Junta Martí Matlleu que interroga la resta de membres de la Junta per si estan assabentats i d’acord amb arraconar el projecte de Gaudí.
Fons Martí Matlleu, Arxiu Diocesà. Al 1935 el bisbe Irurita decideix abandonar el projecte de Gaudí i acabar la Sagrada Família de forma impensable, amb el que anomenen ‘solució d’economia’, encarregada a un dels arquitectes auxiliars del temple.
El Secretari de la Junta desconeixia la voluntat del bisbe i es pregunta: ‘La Junta de Construcció està assabentada de l’existència d’aquest projecte (les quals característiques hem calcat dels dibuixos originals) o se fa solidària dels citats propòsits?
El dibuix presenta la façana principal proposada enlloc de la de la Glòria planejada per Gaudí. La silueta del Naixement s’intueix a la dreta.
CA 
ES